Archives

Temps de revolucions. Apunts sobre la marxa...

Estem assistint a esdeveniments apassionants via twitter, facebook, vídeos en directe (en streaming) i televisió. Gairebé tot el món islàmic, des de Marroc fins a Iràn, viu moments de revolta. Tunísia, Egipte, Bahrain, Algèria, Líbia, Iemen, Iran i ara Marroc... no està mal... això serà històric i encara no té nom ni sabem com ni on acabarà. Alguns periòdics com el The Economist les han anomenat les revolucions dels llença-sabates, en referència a la sabata que li van llançar a Bush a Iraq, però no és ben bé això... no és contra les ocupacions, ni contra occident. Altres, com Foreing Policy o el Huffington Post, les han batejat com a revolucions àrabs, però ni els iranians són àrabs, ni la identitat àrab ha sigut un factor important. Altres les anomenen del Nord-Àfrica o d'Orient Mig... però ni Marroc és a Orient Mig, ni Irán al Nord d'Àfrica.
El què sembla més adequat és anomenar-les revolucions d'alliberament nacional, ja que el què hi ha hagut és una població que ha agafat la bandera nacional i li ha dit a la elit dictatorial que ells no són els representants d'aquesta bandera.
A continuació algunes reflexions provisionals:

0- Les incògnites són moltes encara, i hem de veure com es fan les transicions, però els esdeveniments són esperançadors. Tot i això, tot podria acabar com en les revolucions de colors, molt soroll per no res... Alguns ho comparen al 1989, altres a les revoltes de 1848 (més encertat)... Dubto que els sistemes polítics nous siguin democràtics a curt plaç, però segurament seran millors que els existents i a llarg plaç qui sap.

1- Són moviments liderats per joves, educats i via xarxa social que aconsegueixen sumar a les seves demandes altres capes de la població. El paper de les xarxes socials és important, però encara més els mòbils, que ja els donem per descomptats.
2- Occident és merament un espectador... o quasi... ha estat enganxat a contrapeu. Això ha ajudat a les revoltes, ja que no s'ha pogut acusar als organitzador de rebre ajuda o de ser una conspiració occidental. Occident no sap què fer i té alguns recels... por a l'islamisme i al terrorisme.
3- La fragilitat de la salut d'una vella elit goveramental, en front d'una jove i preparada però sense oportunitats, població civil. El preu dels aliments disparat. Un sistema polític arbitrari i dictatorial... són elements en comú i que tenen un pes important.
4- La moderació en l'us de la violència dels dictadors. Això a mi m'ha sorprès i estranyat... m'esperava més Tiananmens... com sembla que està passant ara a Líbia.
5- Tothom està buscant nous candidats a on estendre les revolucions: Xina (acaba de fracassar, no està prou madura la situació allà), Rússia, Aràbia Saudita, Kazakhstan... però es fa difícil predir cap a on tirarà.  Especialment interessant és el Show-Thrower Index del The Economist. I a l'Àfrica subsahariana? Pq no a Nigèria o a Guinea Equatorial?
6- Quin paper juga l'islam en tot això? Sens dubte els moviments islamistes no han sigut els instigadors de les revoltes, però son actors polítics clau, que hi tindran molt a dir en com acaben les coses. I Al-Qaeda? No diu res oi? Ells a la seva bola... cap a Pakistan i Afganistan a liar-la a tirus, l'important és Alà, no la gent.
6bis- A mi em sembla que la única força que ha unit als ciutadans és el nacionalisme. L'únic element clarament massiu identitari dels manifestants són les banderes nacionals. En aquest sentit, el poble s'apodera del símbol nacional principal, la bandera. Això encara queda més clar a Bahrain.
7- Trist, dividit i complicat paper el dels Palestins que un cop més només les veuen venir de lluny... Discret Israel. Les revolucions han aconseguit que durant un mes es parli molt menys del conflicte cosa que no ser si és bo o no... per a mi si,... pq n'estic més que fart. Però Israel no ha sabut reaccionar bé davant els fets, el seu recel demostra segons alguns els seus propis dèficits democràtics, per altres, la seva por a un món àrab democràtic (més legitimat davant d'occident i del món).
8- Què passa amb el Líban, Jordània i Síria? Com és que aquí no està passant el mateix? Vam tenir algunes minimanifestacions a Damasc i a Aman (Jordània) però no sembla res gaire important... En canvi al Líban hi ha hagut pollo, però el de sempre entre aquest país de majories impossibles.
9- El contagi és interessant. El fet que els governants no puguin evitar el contagi, la informació, tot i les censures,etc... mostra la gran inter-connexió entre les poblacions d'aquests països (regionalització).
10- Pq el preu del petroli no s'ha disparat? Sí, ha incrementat, però no arriba ni a un 75% del màxim del 2008 i la major part d'aquest augment és degut a l'increment dels impostos... així, com és que el mercat especulatiu no ha fet pujar el preu del petroli? És per la crisis? I pq encara hi ha gent (especialment neocons americans i neomarxistes europeus) que continuen intentar explicar el què esta passant amb el factor petroli?
11- Encara no ha caigut cap monarca! Això segurament serà molt més difícil que en el cas de Mubarak. Les monarquies del golf s'ha conxorxat entre elles. Si cau Bahrain... poden caure moltes més!. O potser es poden salvar quedant en un paper testimonial... com als Estats europeus.
12- Canvi geopolític? Sí, clarament, però en quin sentit? El nou Egipte segur que serà una mica més dur amb Israel, i segurament més proper amb els Palestins (a qui no ha fet gaires favors, que diguem) però no té pq ser-ho amb els EUA. Si es democratitza (inshalla) segurament milloraran les relacions amb Europa i els EUA i empitjoraran amb altres països àrabs no democràtics.
13- Ergo, si altres països importants com Egipte cauen, arrossegaran a altres estats cap a la democràcia també, semblant a com va passar a Europa. Un Meditarrani democràtic seria molt més bonic encara.
14- Mentrestant des de Catalunya ens ho mirem com si això no anés amb nosaltres. Però a mi em fa enveja que aquesta gent hagi sigut capaç de fer una revolució des de baix (des del poble), abans de que morís el dictador, i no com aquí, que va caler esperar que el dictador es morís i que les elits pactessin una transició cap a sistema que encara preserva masses vestigis del passat i que ja ha mostrat el seu esgotament. Potser caldrà que els catalans també fem la nostra revolució tot inspirats en els veïns dels sud.

Wikio

Homeopatia, creacionisme, conspiració i ciència: un falç debat entre iguals.

L'homeopatia no me la crec (i dic crec pq actualment és una qüestó de fe), però avui no vull parlar d'això, sinó de com s'ha afrontat el debat homeopàtic des de la ciència i especialment des del 3cat24. La veritat és que els vídeos, escrits i reportatges que s'han fet útlimament al 3cat24 estan molt bé, sobretot si ho comparem amb com normalment s'aborda el tema en altres mitjans. S'han entrevistat primeres espases de la matèria, mostrat els arguments, etc... però potser pq està tant ben fet no m'ha semblat tant adequat el plantejament d'un debat entre iguals.

Aquí podeu trobar un dels reportatges i aquí el vídeo del 3cat24, els dos molt recomenables i complementaris.

M'explico, actualment no hi ha cap evidència científica (adjectiu no necessari pq tota evidència és científica, no?) de que funcioni: si els medicaments homeopàtics no passen la prova científica del placebo, com més acurats són els estudis menys diuen que funciona, si la teoria de la memòria de l'aigua no s'aguanta per enlloc, etc... el debat no és entre iguals. És a dir, la càrrega de la prova està del costat dels que creuen que la homeopatia funciona. Són aquests els que han de demostrar (i això vol dir científicament) que això funciona i no la ciència que hagi de demostrar que no funciona. És més, em conformo que demostrin que funciona (és a dir, que estadísticament hi ha resultats) no cal ni que m'expliquin el perquè. És a dir, la teoria de cordes ningú l'ha pogut demostrar, però almenys funciona i ens serveix d'explicació provisional.

Al meu entendre aquest falç debat entre igual és un parany similar al debat creacionisme/evolució. Els creacionistes no busquen demostrar científicament que la seva teoria es la correcte, sinó que intenten trobar algun punt flac a l'enorme quantitat d'evidències que tenen els evolucionistes, com si demostrant el més petit indici de problema en la teoria rival signifiqui automàticament que la pròpia és correcte. I això és així en política, però, ho sento molt, no és així en el món de la ciència.

Tornant al tema homeopàtic, és clar que la medicina actual té moltes mancances, i que el sistema comercial/empresarial que la regeix és horrible, que hauria de ser més activa (i no tant reactiva), més holística, etc... i és molt legítim buscar altres alternatives. Però per demostrar els dèficits de la medicina actual (i menytenir els seus grans èxits) no fa millor la homeopatia. Que, dit de passada, tampoc té un model comercial/empresarial gaire millor. És més, la ciència i medicina tradicional no és ni de bon tros incompatible amb moltes teràpies dites alternatives ni està tancada a elles, és a més, són les teràpies alternatives les que estan tancades sovint a la medicina.  I no totes les terápies alternatives són iguals, moltes d'elles (com la acupuntura) estan ben demostrades i reconegudes científicament.

En aquest punt és on trobem també certes similituds amb molts plantejaments homeopàtics i amb teories conspiratives. Una bona teoria conspirativa es base en demostrar que la versió "oficial" de la veritat té mancances (ex. 11S, 11M, etc..), pq es volen amagar o pq no se saben realment i després ens expliquen una veritat alternativa (va ser ETA). La primera part acostuma a ser ben certa, molt sovint la veritat no surt a la llum o no la coneixem del tot, però la segona part és una trampa, pq aquesta nova veritat té les mateixes mancances que l'anterior o més (i sovint un objectiu polític). Així doncs el discurs homeopàtic primer es dedica a demostrar totes les mancances i dèficits de la medicina (ben certs) i dp ens ven la seva moto (més cara, per cert). Ara, almenys se l'hi ha de reconèixer que científicament està demostrat que no fa mal (excepte quan implica la renuncia a tractar-se amb medicina tradicional), segurament pq no fa res.

Per tot això, quan des del 3cat24 es planteja el debat entre igual crec que s'està caient, un cop més, en aquest parany. Us imagineu el 3cat24 oferint un debat entre iguals creacionisme/evolució?

Wikio
 

Copyright 2010. All rights reserved.

RSS Feed. This blog is proudly powered by Blogger and uses Modern Clix, a theme by Rodrigo Galindez. Modern Clix blogger template by Introblogger.