LA IMATGE DE JAPÓ: EFICIÈNCIA, EFICÀCIA, HI-TECH, ETC...
Encara recordo a l'Elena García Melero del matí del terratrèmol i davant imatges dels tsunami avançant per pobles i conreus dir..."i el més sorprenent és que amb tot aquest desastre de moment només s'hagi comptabilitzat un mort". El mite de que Japó està tant preparat per a tot ha fet reaccionar tard, molt tard, a la premsa internacional i segurament també a les mostres d'ajuda; i és que ningú està preparat per a tot. Tenim tant interioritzada la imatge d'eficiència, tecnologia de Japó que ni se'ns ha passat pel cap que els haguem d'ajudar.
Ahir, al Telediario 2 (TVE), entrevistaven una espanyola que tornava del Japó i deia, que els "japoneses son de otra pasta" en referència a com havien afrontat l'enorme crisis nacional i personal. Aquesta catàstrofe ha demostrat (i ho continua fent) que el més important i desenvolupat a Japó no són les seves infraestructures, tecnología, economía, etc... sinó la seva gent, una societat que ha reaccionat de forma exemplar, amb un ordre, una integritat i un civisme que jo no havia vist mai. Un acaba pensant que potser massa i tot. Si passa el mateix a Xina, Estats Units, Catalunya o Líbia, ja no quedaria cap comerç sense pillatge, un caos total, etc... el principal problema seria la seguretat ciutadana. No és així al Japó.
Per a mi el millor vídeo que he vist fins el moment sobre el Tsunami:
NUCLEAR: REOBRIM EL DEBAT
No ser si, com diu Der Spiegel, aquest és el 9/11 nuclear, però el què està passant i encara pot passar a les centrals nuclears japoneses ha de reobrir necessàriament el debat nuclear. No val que aquest debat que els seus partidaris havien obert degut a la crisis econòmica (i energètica) dels últims dos anys ara no es vulgui reobrir (com diu la Ministra Salgado) per un cas particular. I és que no és un cas particular sinó paradigmàtic, pq Japó estarà situat a la zona del Cercle de Foc, però també és segurament el país que més ha invertit en energia nuclear (en relació al seu total energètic) amb més de 50 centrals, tercer productor mundial, procedència del 35% del seu consum energètic i on els estàndards de seguretat són més elevats. És més, a diferència d'Europa on després de Chernovil es va viure un cert desprestigi de l'energia nculear, això no havia passat a Japó en la mateixa intensitat, tot hi haver patit importants accidents en el passat recent a Tokaimura (1999) i Monju (1995), reactor reobert el 2010 de forma secretiva i que va generar un escàndol.
1- L'únic negoci que cap empresa asseguradora ha volgut mai assegurar és una central nuclear, demostrant que la balança de possibles costos/beneficis no és positiva. Per a mi aquest és un argument neoliberal irrefutable per acabar amb les centrals.
2- Aquest no pot ser un debat només nacional, sinó regional o mundial. Estaria molt bé que a Espanya es decidís acabar amb les centarls nuclears, però si França (un altre gran guru de l'energía nuclear, pitjor que Japó) no fa el mateix, els riscos per a nosaltres continuen i en canvi els beneficis no, és per això que cal un debat regional com a mínim.
ELS LÍMITS DE LA PREVENCIÓ:
Segurament haureu vist les imatges d'un poble de la costa japonesa que havia construït un mur anti-tsunamis durant 30 anys i altres mesures que no van servir de res. Una imatge colpidora pq demostra que ni les mesures de prevenció més radicals, com aquesta, que significava emmurallar tot un poble tapant les vistes i accessos al mar, han servit de res. I és que s'ha de reconèixer que les mesures per fer front als terratrèmols han sigut molt eficaces, però segurament no es poden posar mesures suficients pr a fer front una onada de 10 metres d'alt que penetri 5 kilòmetres a la costa.
Wikio
