Democràcia, drets humans i la hipocresia occidental

Aquests dies he llegit a diferents mitjans de comunicació tradicional (diaris, revistes i ràdios i TV, com el documental de 30minuts), blocs i twitters que el comportament que han tingut els governs occident amb dictadors com Gadafi i altres règims dictatorials és molt hipòcrita. Aquest governs que ara critiquen Mubarak o Gadafi, els hi van donar suport durant molts anys, i encara en donen a molts, per motius econòmics (el petroli, gas, etc...) i de seguretat (migració i terrorisme).

És ben cert que hi ha un clar desajust entre la retòrica dels governs occidentals i la realitat de les seves polítiques, i també ho és que aquestes polítiques són molt sovint incoherents. De ben segur que tots podem pensar mil i un exemples on el compromís pels drets humans i la democràcia ha quedat en un segon lloc davant de motius econòmics i de seguretat. La relació UE-Rússia (amb el clar cas de Txetxènia), la política occidental a Aràbia Saudita, Marroc, Líbia, etc...
Però a mi, en comptes d'escandalitzar-me això, que no deixa de ser el més normal durant tota la història de les relacions internacionals i per tots els Estats, em sorprèn el relativament elevat nombre de vegades que es fan coses en nom dels drets humans i la democràcia per sobre dels interessos econòmics i de seguretat (una pràctica relativament nova). És a dir, tots els Estats del món actuen a l'esfera internacional per buscar els seus interessos nacionals, econòmics i de seguretat però n'hi ha un quants que, a més a més, i només en algunes ocasions, actuen també per intentar promocionar els drets humans i la democràcia (o fins i tot el desenvolupament) de forma veritablement honesta. I entre aquests de vegades també hi ha Espanya, GB, França, Alemanya i Estats Units i no hi ha mai ni Rússia, ni Xina, ni Aràbia Saudita, per posar només alguns exemples.
Així doncs, és ben cert que els Estats que en alguns moments intenten promoure els drets humans i la democràcia no sempre actuen així i que quan ho fan no sempre ho saben fer. Per exemple, la invasió nord-americana de Japó i Alemanya va aconseguir democratitzar aquestes societats, però no ha passat al mateix amb Iraq o Afganistan.  En altres casos, com per exemple el de la intervenció humanitària (cascos blaus) o el de l'ajuda al desenvolupament, que afecten als drets humans i la seguretat de les persones, poden ser contraris a la democratització (ajudant a mantenir règims corruptes), o la simple intervenció internacional pot desacreditar certs moviments democratitzadors interns. Així sovint els intents de la comunitat occidental en promoció dels drets humans i la democràcia (siguin benintencionats o no tant) han sigut contraproduents i els han desacreditat.
Però tot i això, si es pot parlar d'hipocresia occidental, és pq aquests governs continuen realitzant un discurs de superioritat moral i de compromís amb els drets humans i democràcia. Ara bé, no només és retòrica, sinó que com hem vist en el cas d'Egipte aquest discurs també té un pes. Segurament als governs occidentals preferirien per raons de seguretat i econòmiques un Mubarak i un Gadafi, però si hi ha una revolució democràtica no poden si no donar-li suport tot i que això vagi en contra dels seus interessos materials. Un cas clar és el d'Israel, que no ha vist gens bé la democratització d'Egipte (encara en procés) ja que veu com es quedarà  més sol i on el suport d'occident li serà més difícil de guanyar. Occident pot tolerar que Israel bombardegi el Líban, però no un Egipte democràtic, que serà molt més respectat.

Així doncs, no tot és hipocresia, i prefereixo mil vegades més aquesta hipocresia que l'absència de compromís amb la democràcia i els drets humans.

PS- M'he deixat d'afegir que els governs occidentals són democràtics i responen a la voluntat de la majoria (més o menys) i que el què vol dir realment aquesta suposada hipocresia dels governs és que les societats occidentals tenen més aviat poc compromís amb la promoció d'aquests valors a nivell internacional... hi ha bàsicament un pessotisme general i el ciutadà normal prefereix tenir gas i petroli per poder anar a esquiar al cap de setmana de forma barata que pagar cinc vegades més per aquests productes però boicotejar Aràbia Saudita... Ara bé, és molt més còmode acusar als governs, que a les societats!!! Així doncs, els governs seran hipòcrites, però els ciutadans també!

Wikio

Comments for this entry

Anònim

No només van ser molts servils amb aquests règims. En alguns casos, fins i tot els hi van vendre armes.
I tens tota la raó sobre els societats. Posem per sobre dels ideals la comoditat, el poder viure bé i amb els menors esforços possibles.

Leave your comment

 

Copyright 2010. All rights reserved.

RSS Feed. This blog is proudly powered by Blogger and uses Modern Clix, a theme by Rodrigo Galindez. Modern Clix blogger template by Introblogger.