Miquel Barceló: un Artista

Acabo de veure l'exposició de Miquel Barceló al CaixaFòrum i m'ha encantat... La podeu veure virtualment aquí. No és que no conegués a Barceló, que ja fa temps que m'agrada i de fet per això hi he anat, però és que he trobat que l'exposició estava especialment bé.

Evidentment que hi ha obres que m'agraden més que d'altres, les obres rugoses que fa sempre m'han agradat, i també els quadres de pinzellada gruixuda... però les aquarel·les africanes sempre m'havien semblat una mica fàcils... com que no estaven a l'altura.... però no... n'hi ha algunes de brutals!!! Les de perspectiva, el moviment, els colors... m'han encantat. I ja no diguem les d'animals, que són una meravella! Han sigut un dels descobriments
Ara, el què no m'acaba de convèncer són els més minimalistes (llençol blanc per a sec) i moderns, no ser, no hi dec entendre prou. Ni tampoc els més foscos i tenebrosos, però això de segur que és una qüestió de gustos.
També val molt la pena el documental/performance PASO DOBLE que passen i que no he trobat per internet tot sencer. I els espais per als nens tant caixafòrumstyle també són fantàstics. Us deixo un bon documental sobre el pintor:



Vaja, que recomano molt l'exposició en el sempre magnífic i gratuït CaixaFòrum, però les altres dues exposicions que hi ha (tresors d'Aràbia i Humà, massa Humà) no estan ni de bon tros a l'altura.

Wikio

Dilluns: graella de zàping.

Mai miro la programació de la TV. No és que no miri la TV, ni que em sembli malament mirar-la, el què passa és que la faig servir més com una excusa per seure un rato a descansar o al sofà a xerrar amb la parella i la tele de fons, etc...  Així, no ser mai què fan ni quan ho fan..., només els meus programes preferits i prou, i no n'hi ha gaires.  Però avui és diferent, avui he fet un cop d'ull a la programació d'aquesta nit  pq via twitter m'he enterat de que canvien un dels pocs programes que ser quan fan... doncs ja no el fan. A veure, avui tenim: l'infecte Chicas de Oro a TV1, l'irregular Hormiguero amb el Motos que fa ràbia, el clàssic CSI, callejeros, Robin hood, Medium i a Antena3 un misteriós Ciudadano X... però jo em quedo amb la K, Ciudad K.

Ciudad K és un programa que està passant massa desapercebut, tant que ja l'han fotut a les 2:20 de la matinada!!!  El feien els dilluns a l'hora del Crackòvia... i és infinitament millor. Segurament durarà ben poc a la graella... pq és massa bo... i pq ja l'han fotut a les tantes.

Tot i això m'agradaria fer una petita observació i és que representat que els ciutadans de Ciudad K són  tant especials, pq tenen un coeficient intel·lectual molt elevat... error!!! Si són així és pq són uns post-moderns gafapastas més que personatges molt intel·ligents!!!

I aprofito per comentar que en general TV2 trobo que ha fet un salt qualitatiu important recentment i que s'ha tornat més gafapastas que mai. Programes com tres 14, Miradas 2, página 2 o somos cortos són excel·lents.

Ciudad K ha vingut a substitur Muchachada Nui que eren bons també eh... com no recordar els celebritiiiiiiissss... i avui mirant la programació he vist que ja fan Museo Coconut!!! Curiosament,  dilluns a NEOX a les 22h. Ostres, si ho hagués sabut abans potser l'hauria mirat!! He vist videos i pinten bé... però sembla que estan perdent audiència de forma alarmant... això és que deu ser bo. Així doncs, avui veuré un trosset de Crackòvia, Museo Coconut, el Convidat, una mica d'hormiguero o CSI mentres fan anuncis i potser arribarem a veure el monòleg del Buenafuente!

Aix, ara no ser si m'agrada tenir-ho tot tant programat...

Wikio

ARA pinta bé...

El 28 de novembre surt un nou diari, l'ARA i la veritat és que em fa il·lusió. Per qui hi ha al darrera (i la generació que representen), pq és ambiciós (imprès i en català) i pq sembla que es pot convertir en un referent nacional. I perquè han fet una gran campanya de promoció i un video promocional (amb la banda sonora de Beirut) que és genial.
I, si hem de fer cas del què diuen als seus estatuts, també sembla que es pot convertir en el diari referent d'aquest bloc ja que es declara "raonablement optimista":

ARA és un diari optimista perquè constatem amb orgull que els darrers anys de la nostra història han estat un èxit i creiem que celebrar-ho, a més de ser just envers els qui ho han fet possible, ens dóna ales a l’hora de començar a construir un demà en què tenim plena confiança.
Després d’un segle de guerres, dictadures i exilis, avui tenim un país amb concòrdia i cohesió social, dinàmic i plenament integrat a Europa, amb una cultura i una llengua vives que ens fan ser nosaltres, i una capital, Barcelona, que ens projecta al món. Els valors i les actituds que ens han portat fins aquí són la base d’un futur que volem esperançat i d’èxit.

ARA vol ser el diari dels que, orgullosos amb el passat, no es volen quedar aquí, dels que volen anar més enllà, dels milers de ciutadans que són motor d’un país en marxa. ARA vol adreçar-se a la part més activa de la societat i molt particularment als educadors (mestres, pares, mares i educadors en el lleure) conscients de la seva alta missió, als emprenedors, empresaris i professionals compromesos, als promotors de l’associacionisme, als periodistes, a la gent que fa la nostra cultura, i a la comunitat de científics. Totes aquestes comunitats, així com la gent més activa, necessiten avui, més que mai, l’alè i el reconeixement de la societat, i ARA es posa a la seva plena disposició per servir-los.

La campanya de l'ARA aposta per l'optimisme de cara al futur, pel treball i per la transformació social. No promet informació, això ja es dóna per descomptat, jejeje... sinó que aposta per ser el diari dels que "volen anar més enllà" (els progressistes i.... els indepes?... ho deixen a l'aire... entén el què vulguis). És a dir, l'ARA es posa al servei dels agents transformadors de la societat, per fer un món i una Catalunya millor. I això, com a mínim, pinta bé...

Wikio

La ciència guanya adeptes!

Llegeixo a Cerebros no Lavados (gran bloc), que ha crescut en un 36% l'interès per la ciència en l'Estat espanyol. El primer que penso és que això em sembla una bona notícia, la segona cosa és que no ser ben bé què vol dir. Així que he decidit anar a les fonts de la FECYT  i he llegit:

Desde 2008, el interés espontáneo de la población española por la ciencia ha crecido un 36%, pasando del 9,6% al 13,1% según la V encuesta Nacional de Percepción social de la Ciencia y la Tecnología(...)

Casi 8 de cada 10 ciudadanos consideran que los beneficios de la Ciencia y la Tecnología son mayores que los perjuicios o ambos están equilibrados. (...)

La muestra revela además que desde 2008 ha crecido un 10% el número de personas que asocian el progreso científico al desarrollo económico y un 20% los que asocian estos avances al empleo. También se ha incrementado un 25% el porcentaje de españoles que piensa que la ciencia contribuye a reducir las diferencias entre países ricos y pobres. 

Amb més dades la cosa canvia (tot i que faltaria poder tenir l'informe complet que no he trobat). L'interès per la ciència a l'estat espanyol és compartit per només el 13,1% de la població... que poqueta cosa... però la frase mítica és que el 80% consideren que els beneficis de la ciència són majors o iguals que els dels prejudicis!?! I com és que encara hi ha un 20% que no???? Si comparem amb països com els EUA, conegut per la seva religiositat, ens adonarem que aquest percentatge és molt baix. Als EUA, el 85% de religiosos practicants consideren la ciència com a positiva, 5% com a neutre i només el 6% com a negativa.

Així doncs, la ciència encara no té gaire bona imatge a Catalunya ni a l'Estat espanyol, però almenys la tendència és positiva. Ara bé, em pregunto pq no van treure aquesta enquesta fa unes setmanes...

Wikio

SAHARA: no són els fosfats però podría ser el terrorisme!

El què està passant aquest dies al Sahara Occidental és una vergonya! I encara ho és més pq això porta passant durant 35 anys, al costat de casa nostra i amb el beneplàcit o desinterès total del govern espanyol (que hi té responsabilitats històriques) i de les instàncies europees. Vergonyós! Lamentable! Decepcionant!

Però els fets d'aquestes darreres setmanes comporten un salt qualitatiu i quantitatiu. Per una banda són els incidents més greus des de l'alto al foc i per l'altre són diferents per tres motius: pq han tingut com a protagonistes els saharauis que viuen en els territoris ocupats (no els de Tindouf), sense el lideratge del polisario (un lideratge més jove) i pq ha significat la implicació directa dels colons en la repressió (un conflicte inter-comunitari),


Però siguem realistes, els saharauis ho tenen molt cru pq les possibles vies que se m'acudeixen per superar el conflicte semblen vies mortes:

1- Per la força no aconseguiran res (Marroc és molt més fort). El Polisario ha perdut la guerra.

2- Per la diplomàcia de Nacions Unides i el suposat referèndum sembla que tampoc, doncs ningú no pressionarà a Marroc suficientment per a què se celebri en condicions acceptables. El Marroc és un aliat massa important per als EUA i Europa en la lluita contra el terrorisme islamista.

3- Amb la democratització del Marroc podria portar a una autonomia real pels saharuis i al respecta a la seva cultura. Però no es donarà pq no interessa a ningú (bé, potser sí que a alguns marroquins): ni Espanya, ni França, ni als EUA que temen una segona Algèria o un auge de l'islamisme radical.

4- El Marroc no aconseguirà acabar amb la resistència saharaui, pq Algèria continuarà donant suport i un espai des d'on mantenir la lluita.

I doncs què, no hi ha cap sortida possible? és una causa perduda per la qual no val la pena lluitar? ens quedem de braços plegats? fem com el govern espanyol i ens baixem els pantalons? És un conflicte que ningú pot guanyar i per tant quan més aviat les parts ho entenguin millor per tothom. La qual cosa vol dir que segurament els saharauis haurien d'acceptar una situació que no és ni de bon tros ideal, però Marroc també haurà de cedir.

El conflicte no és sobre els fosfats i els drets de pesca. Només les esquerres europees i els neocons nordamericans comparteixen una visió del món tant economicista (que tot es base en l'economia).  Marroc segur que perd diners amb el Sahara Occidental: costos en seguretat, infraestructures gegantines (els murs), els colons, lliure d'impostos, etc... Tampoc és pq el territori sigui estratègic. És simplement per la sacrosanta "integritat territorial" del què havia de ser el projecte megalòman de Hassan II: el Gran Marroc!

La veritat és que almenys s'hauria d'intentar que els drets humans i les condicions de vida dels saharauis siguin les millors, per humanitat, però a més a més, hi ha un problema que em sembla que s'ha passat per alt però que podria ser determinant de cara al futur. Si no es donen altres sortides al conflicte estancat, si els Marroc no pot guanyar i els Saharuis no aconsegueixen uns mínims, l'evolució clara serà una que tristament tot coneixem: el terrorisme. Vegin ETA sinó... la inminent derrota d'ETA no és gràcies a la persecució policial, sinó sobretot a l'existència d'una democràcia espanyola (imperfecte, sí, però que obra portes).

Crec que si el Marroc continua així, els saharauis es convertiran en terroristes (de fet el què és estrany és que no s'hi hagin convertit ja, segurament gràcies al Polisario) pq en una lluita desigual i sense altres sortides és la única opció possible. Lamentablement aquesta opció no és bona per a ningú! I aquest possible futur terrorisme saharaui segur que s'acabaria trobant esquitxat amb Al-Qaeda del magreb... vaja... aquesta em sembla de ben segur la pitjor evolució dels esdeveniments! I també la més lògica de continuar tot així.

Així que el Marroc hauria de començar per reconèixer que té tots els trumfos de la baralla, però no pot guanyar el conflicte. S'hauria de posar les piles i fer avenços reals en les negociacions i en la millora de la situació social, econòmica i política dels saharauis. Per altra banda al Polisario se li hauria de fer notar que potser no és un representant de tots els saharauis tant inqüestionable com se l'ha considerat... també estan canviant coses en la societat saharaui.



I de veritat que no s'hi pot fer res per a pressionar al Marroc i fer-li veure que ha de negociar? A mi no m'han convençut! La reacció de Portugal davant de Timor Leste (una situació comparable) demostra la baixesa ètica-moral del govern espanyol, la seva manca de compromís i de collons! El PP va enviar tropes a reconquerir un pedrot amb nom de condiment, i això em va sembla exagerat, però em sembla molt més lamentable que el govern del PSOE no sigui capaç ni de condemnar la massacre d'Al Aaiun! Ni de defensar als seus periodistes!!! Ni els insults que venen del Marroc!!!

La postura del govern és que el seu silenci s'ha d'entendre com a un intent de no danyar les relacions amb el Marroc, peça clau dels "interessos nacionals". Bé, citant a Rajoy (sense que serveixi de precedent), doncs és lamentable que la defensa dels drets humans i la llibertat d'expressió no siguin un dels principals interessos nacionals! Ja ser que hi ha el tema de Ceuta i Melilla (que per a mi ja se les poden confitar), el tema dels immigrants i pateres, el tema de la pesca, inversions hoteleres i energètiques i textils,etc... però senyor ZP si no es pot quadrar ni amb el Marroc, què farà amb les relacions amb Xina, EUA o França?

Crec que aquest situació és increïblement injusta i hipòcrita. I es poden fer moltes coses. La primera és condemnar les actuacions, cridar a consultes els ambaixadors, enviar-hi una missió de Nacions Unides de veritat, implicar-hi l'ACNUR i..., pq no, una política de reciprocitat. Si els periodistes españols són expulsats de Marroc pq no expulsar els periodistes marroquins d'España? Massa radical? No m'ho sembla tant a mi.

I un apunt final. És sorprenent veure quant de suport troba la causa (i el referèndum) saharaui en la societat espanyola, sobretot quan t'adones que si canvies la paraula "saharaui" per "català" molts dels arguments i opinions de la societat espanyola també canvien! En fi serafí... però ja els agradaria als saharauis està com els catalans!

Wikio

El Papa ajudarà a acabar la Sagrada Família

Com tots sabeu, fa uns dies un barceloní va trobar un dossier on es detallaven certs aspectes de l'operatiu de seguretat de la visita del Papa i el va filtrar a RAC1. Ara sembla que hi ha hagut una altra filtració: els documents que mostren els plans del Papa per a acabar la Sagrada Família en un temps raonable.
Adjuntem aquest document confidencial.

Wikio

Arriba el Papa: normalitat si us plau!

Estar a punt d'arribar a Barcelona una de les principals estrelles de rock del moment: el papa Benet XVI!!!! I és un bon moment per reflexionar sobre aquesta visita. No, no parlaré de la terrible connivència de l'església i el franquisme, ni del mal que ha fet l'església al cristianisme catalanista de verges de montserrat i mones de pasqua,... Ni de la crisi evident que passa l'església al nostra país, ni de l'enorme poder que encara tenen, ni del sobrefinançament que encara reben de l'Estat, ni que consideren catòlics a tots els batejats, però que mai han exercit, ni discutiré que en el passat han fet coses bones i de dolentes i que actualment també en fan de bones i dolentes. De fet del què vull parlar és de normalitat.

Ni em sembla malament que els catalans haguem d'assumir una part dels costos de la visita, ni crec que s'hagi de boicotejar. És evident que hi ha molts catalans que esperen el papa, i n'hi ha molts que no l'esperem, però suposo que, un cop més, es com el Primavera Sound o el Sonar... n'hi ha que els esperem amb candeletes durant tot l'any i altres que només hi veuen mal de caps.

Penso que el què hauríem de fer amb la visita del papa es tractar-ho com si fos un esdeveniment cultural més. I prou. Com si arribessin els U2 o els Rolling Stones a fer un macro concert a la capital catalana. De fet segurament es venen actualment més samarretes del Bruce Springsteen que del Papa a Catalunya i se'ns dubte que se'l venera amb més devoció. En un cas així, qui paga la seguretat, neteja,etc...? Si cal tallar carrers per fer una películ·la doncs es paga no? Doncs al Papa la mateix tarifa que al Woody Allen. I així amb tota la resta, que es gestioni de la mateixa manera que qualsevol altra acte cultural. Perquè és en l'àmbit de la cultura i no el de la política on s'ha de situar aquesta visita en el context d'un Estat laic. I si cal fer pagar entrada, com s'ha fet a Gran Bretanya, doncs em sembla perfecte!

Sí, ja ser que el papa també és un cap d'estat i s'han de fer les formalitats diplomàtiques justes i potser s'hauria d'intentar actualitzar els acords pre-constitucionals que regeixen les relacions entre l'estat Espanyol i el Vaticà, que ja tocaria que també fossin unes relacions normals. En aquest sentit em sembla molt encertada la decisió de ZP de no assistir a la missa. I si algú vol protestar, doncs hi té tot el dret, tot i que penso que el passotisme total és més efectiu. La iniciativa del bus ateu està molt bé, però no em sembla tant bé realitzar-la de forma que sembli que és una reacció a la visita del papa, com si fos en oposició a l'església catòlica... i tampoc és això...

Ara bé. Des d'algunes tribunes digitals com Catalunya Religió s'ha demanat que el Papa sigui escoltat, que hi hagi diàleg, etc... però es pot demanar això? De què s'ha de negociar i parlar amb l'església catòlica si no és a nivell d'afers d'estat? En un estat laic no té cap sentit donar cap prioritat a cap religió, el papa mereix esser escoltat tant com qualsevol líder hindú, estrella del rock o tertulià de pa sucat amb oli. I de ben segur, es mereix menys ser escoltat que qualsevol representant elegit pel poble: des d'Albert Rivera fins al president Montilla.

A més a a més, avui també s'ha publicat una carta dirigida al papa al Corriere della Sera, de part de diferents catalanistes creients i que podeu trobar aquí. No acabo d'entendre pq es publica a Itàlia però no als diaris d'aquí, però bé,... si creuen que era necessària fer una carta de benvinguda, doncs molt bé. Jo, per la meva part, pobre ignorant, no he entès aquesta part: " Som una comunitat cristiana amb orígens paulins, que van forjar la primitiva església tarraconense."

També s'ha argumentat que hi ha una persecussió mediàtica de la imatge del papa. Que s'han magnificat les protestes a Gran Bretanya, els casos de pederastia, etc. Bé, l'església s'ha guanyat a pols el seu propi descrèdit. A més a més, algú que defensi coses tant radicals com el masclisme, el no a l'abortament ni als preservatius, que hagi encobert casos de pederastia, que considera l'homosexualitat una desviació o malaltia, que vagi amb vestits i barrets estrafolaris, etc... no deixa de ser un friqui anti-sistema en la societat que vivim! I no és d'estranyar que rebi un tractament informatiu així.  Sí, les propostes de l'església catòlica em semblen tant radicals o més que les dels anomenats anti-sistema.

De fet el què em sorprèn es que alguns dels nostres representants polítics hagin estat criticats, per mitjans com Libertad Digital o l'ABC per fer declaracions sobre el caràcter retrògrad del Papa o equiparar-lo a un imam de Lleida. Més enllà de l'encert d'aquestes afirmacions,  no entenc com el PP ha pogut demanar la dimissió d'Oriol Amorós (ERC) i com el govern català (PSC) s'ha acabat disculpant per les declaracions pq era un cap d'Estat. Quina vergonya! Segur que si s'apliqués el mateix criteri de respecte als altres caps d'estat per a Castros, Ahmadyneiads o Chavez tots els representats del PP haurien hagut de dimitir ja.

Que el Papa parlarà en català? Molts catalans segur que tenim la sensació que el Papa fa 80 anys tard! I la Sagrada Família, pobreta, que estaria molt millor com a monument que com a església (ja ser que oberta a tots els cultes) Però en fi, jo veig la visita del Papa com la Feria d'Abril... un acte cultural que no comparteixo però que entenc que té tot el dret d'existir... amb normalitat! Això és amb normalitat democràtica, econòmica i legal! Sense fer excepcions.

Wikio