Però els fets d'aquestes darreres setmanes comporten un salt qualitatiu i quantitatiu. Per una banda són els incidents més greus des de l'alto al foc i per l'altre són diferents per tres motius: pq han tingut com a protagonistes els saharauis que viuen en els territoris ocupats (no els de Tindouf), sense el lideratge del polisario (un lideratge més jove) i pq ha significat la implicació directa dels colons en la repressió (un conflicte inter-comunitari),Però siguem realistes, els saharauis ho tenen molt cru pq les possibles vies que se m'acudeixen per superar el conflicte semblen vies mortes:
1- Per la força no aconseguiran res (Marroc és molt més fort). El Polisario ha perdut la guerra.
2- Per la diplomàcia de Nacions Unides i el suposat referèndum sembla que tampoc, doncs ningú no pressionarà a Marroc suficientment per a què se celebri en condicions acceptables. El Marroc és un aliat massa important per als EUA i Europa en la lluita contra el terrorisme islamista.
3- Amb la democratització del Marroc podria portar a una autonomia real pels saharuis i al respecta a la seva cultura. Però no es donarà pq no interessa a ningú (bé, potser sí que a alguns marroquins): ni Espanya, ni França, ni als EUA que temen una segona Algèria o un auge de l'islamisme radical.
4- El Marroc no aconseguirà acabar amb la resistència saharaui, pq Algèria continuarà donant suport i un espai des d'on mantenir la lluita.
I doncs què, no hi ha cap sortida possible? és una causa perduda per la qual no val la pena lluitar? ens quedem de braços plegats? fem com el govern espanyol i ens baixem els pantalons? És un conflicte que ningú pot guanyar i per tant quan més aviat les parts ho entenguin millor per tothom. La qual cosa vol dir que segurament els saharauis haurien d'acceptar una situació que no és ni de bon tros ideal, però Marroc també haurà de cedir.
El conflicte no és sobre els fosfats i els drets de pesca. Només les esquerres europees i els neocons nordamericans comparteixen una visió del món tant economicista (que tot es base en l'economia). Marroc segur que perd diners amb el Sahara Occidental: costos en seguretat, infraestructures gegantines (els murs), els colons, lliure d'impostos, etc... Tampoc és pq el territori sigui estratègic. És simplement per la sacrosanta "integritat territorial" del què havia de ser el projecte megalòman de Hassan II: el Gran Marroc!
La veritat és que almenys s'hauria d'intentar que els drets humans i les condicions de vida dels saharauis siguin les millors, per humanitat, però a més a més, hi ha un problema que em sembla que s'ha passat per alt però que podria ser determinant de cara al futur. Si no es donen altres sortides al conflicte estancat, si els Marroc no pot guanyar i els Saharuis no aconsegueixen uns mínims, l'evolució clara serà una que tristament tot coneixem: el terrorisme. Vegin ETA sinó... la inminent derrota d'ETA no és gràcies a la persecució policial, sinó sobretot a l'existència d'una democràcia espanyola (imperfecte, sí, però que obra portes).
Crec que si el Marroc continua així, els saharauis es convertiran en terroristes (de fet el què és estrany és que no s'hi hagin convertit ja, segurament gràcies al Polisario) pq en una lluita desigual i sense altres sortides és la única opció possible. Lamentablement aquesta opció no és bona per a ningú! I aquest possible futur terrorisme saharaui segur que s'acabaria trobant esquitxat amb Al-Qaeda del magreb... vaja... aquesta em sembla de ben segur la pitjor evolució dels esdeveniments! I també la més lògica de continuar tot així.
I de veritat que no s'hi pot fer res per a pressionar al Marroc i fer-li veure que ha de negociar? A mi no m'han convençut! La reacció de Portugal davant de Timor Leste (una situació comparable) demostra la baixesa ètica-moral del govern espanyol, la seva manca de compromís i de collons! El PP va enviar tropes a reconquerir un pedrot amb nom de condiment, i això em va sembla exagerat, però em sembla molt més lamentable que el govern del PSOE no sigui capaç ni de condemnar la massacre d'Al Aaiun! Ni de defensar als seus periodistes!!! Ni els insults que venen del Marroc!!!
La postura del govern és que el seu silenci s'ha d'entendre com a un intent de no danyar les relacions amb el Marroc, peça clau dels "interessos nacionals". Bé, citant a Rajoy (sense que serveixi de precedent), doncs és lamentable que la defensa dels drets humans i la llibertat d'expressió no siguin un dels principals interessos nacionals! Ja ser que hi ha el tema de Ceuta i Melilla (que per a mi ja se les poden confitar), el tema dels immigrants i pateres, el tema de la pesca, inversions hoteleres i energètiques i textils,etc... però senyor ZP si no es pot quadrar ni amb el Marroc, què farà amb les relacions amb Xina, EUA o França?
Crec que aquest situació és increïblement injusta i hipòcrita. I es poden fer moltes coses. La primera és condemnar les actuacions, cridar a consultes els ambaixadors, enviar-hi una missió de Nacions Unides de veritat, implicar-hi l'ACNUR i..., pq no, una política de reciprocitat. Si els periodistes españols són expulsats de Marroc pq no expulsar els periodistes marroquins d'España? Massa radical? No m'ho sembla tant a mi.
I un apunt final. És sorprenent veure quant de suport troba la causa (i el referèndum) saharaui en la societat espanyola, sobretot quan t'adones que si canvies la paraula "saharaui" per "català" molts dels arguments i opinions de la societat espanyola també canvien! En fi serafí... però ja els agradaria als saharauis està com els catalans!
Wikio
El Francesc Puigcarbó ha comentat via embail:No he trobat la manera de deixar UN COMENTARI AL TEU BLOC. Tens molta raó, és més que fosfat o Petroli que també ajuden, es el putu nacionalisme devorador de tot el que l'envolta, com ens passa a nosaltres, i el pitjor es que dins el poble sahraui més que terroristes si poden acabar inflitrant els d'AlQaeda i aleshores si que el Marroc tindrà un greu problema i els sahrauis també.
Salut, un bon article el teu.-
Leave your comment