BENVINGUTS

Bé, és la presentació i cal fer una mica de justificació del blog i què es pretén tot adornat de certa trascendencia i filosofia barateta per intentar explicar una cosa que espero hagi quedat més o menys clara en el propi títol. Comencem!

Parlant amb amics i coneguts, llegint articles d'opinió o escoltant tertúlies radiofòniques sovint he pensat que som massa pessimistes, que no valorem el què tenim ni el món en què vivim. Crec que el gran bombardeig d'informació sobre l'actualitat i, comparativament, el poc coneixement de la història o d'anàlisis més profunds ens porta sovint a pensar que estem anant cap a pitjor i que èpoques passades sempre han sigut millors. No, no és només el "con Franco se vivía mejor" sinó que el suposat progrés ens està fent pitjors, una idea que va agafant força en importants sectors de la societat.

És qüestionable que la paraula progrés sigui la millor manera de definir la situació actual, és massa genèrica. Progrés econòmic? social? espiritual? personal?... tot i que segurament sí que podríem parlar de progrés tècnic i científic.  Però aquesta crítica saludable a la idea de progrés, que haurem d'analitzar al blog més endavant, fa caure a molts en el pessimisme (sovint camuflat de "realisme") que va associat a la passivitat, al passotisme, al no compromís, al desengany...

Però el què no podem deixar per més endavant és la paraula "optimista".  En el seu origen volia dir "el millor" (optimum) i fou creada per Leibniz per fer referència a que aquest era el millor dels mons possibles,  però actualment s'utilitza més freqüentment com a "disposició o propensió a veure i jutjar les coses sota l’aspecte més favorable". En aquest darrer sentit, l'optimisme són unes ulleres que intenten destacar els aspectes positius d'una situació, però sense que això impliqui que no en tinguin alguns de negatius i, sobretot, que no hi hagi espai per la millora. De fet, el filòsof alemany no em sembla pas gaire optimista.

Per tot això aquest és un blog que parteix d'una visió optimista, activa i transformadora,  però per a no acabar essent uns ingenus happy flowers (uns Càndids, com apuntaria Voltaire) cal acompanyar-lo d'un esperit crític que ens mostri les mancances de la situació actual. Sí, crec que molts en dirien "optimisme moderat"... tot i que mai he sentit parlar del "pessimisme moderat", així que m'agrada més la paraula crític.

Poc hi ha de perfecte en aquest món, hi ha gent que pateix, que passa gana, pobresa, accidents, guerres, desastres i injustícies. També és cert que se'ns presenten grans reptes globals i locals com el canvi climàtic, la crisis econòmica, l'energia, la independència o tornar a guanyar la lliga... però sovint una perspectiva històrica o comparada, analítica, crítica amb el pessimisme imperant, ens pot ajudar a veure que la situació actual no és tant dolenta, que hi ha hagut certs progressos i, sobretot, que encara se'n poden fer molts més.

Ser pessimista és fàcil. Ser optimista crític implica analitzar, actuar, canviar,.. un esforç que sovint a tots ens costa fer i per això engego aquest blog que de moment és personal, però que està obert a futures col·laboracions (que optimista, jeje).

Molta parrafada i potser no calia o potser no s'ha entès res... però almenys he aconseguit acabar aquest primer post sense parlar de gots mig-buits i got mig-plens... tot un èxit!!!

Comments for this entry

higiniherrero

M'agrada la cita del llapis de Robert Brault ;)

Leave your comment

 

Copyright 2010. All rights reserved.

RSS Feed. This blog is proudly powered by Blogger and uses Modern Clix, a theme by Rodrigo Galindez. Modern Clix blogger template by Introblogger.