Els bons bons, ni de dretes ni d'esquerres?

Segurament l'última gran política del tripartit serà l'emissió de bons de la Generalitat. De bones a primeres els bons em semblen bons (algú ho havia de dir!) i estan essent tot un èxit, suposo que pq hi ha mono d'especulació... i en un marc de crisis... tots els bons són bons! Ja paro...

Vist l'èxit de l'últim post amb el còmic n'he fet un altre... però em feria il·lusió saber que algú també em llegeix. Així que a veure si us animeu a comentar.

Deixeu que d'entrada deixi dos punts clars: l'emissió de bons em sembla una política ben normal  i  no és un acte de patriotisme comprar bons a un 4'75% d'interès, sinó un acte d'intel·ligència i oportunisme econòmic al que m'hagués sumat gustosament si n'hagués tingut la oportunitat. El govern els ha emès pq no té un duro i no li donen crèdit els de sempre (per diferents motius) així que posa un interès força alt,  més un 3% pels bancs (sembla que aquesta és la comissió estàndard per a tots els trapitxeos de la generalitat), fins aquí tot normal en l'oasi català. Però llavors m'he preguntat, és una política d'esquerres o de dretes? I he començat a llegir blogs i opinions que m'ha semblat es poden resumir en tres punts.

1 -Qui pot invertir en bons? Els que tenen forces diners in cash, els que tenen líquid prescindible, que no són precisament pobres. Així doncs, entre tots (rics i pobres) pagarem un 4,75% d'interessos als inversors, que no m'estranyaria que, en molts casos, siguin els mateixos a qui s'ha incrementat la pressió de l'IRPF. En conclusió, els bons de la generalitat els pagarem tots i s'en beneficiaran només els inversors? De fet, sigui amb bons o d'altra manera el finançament del deute sempre comporta aquesta paradoxa.

2 - Depèn de amb què es gastin els diners que demana la Generalitat. Si aquest bons són per mantenir llocs de treball, prestacions socials, etc... doncs resulta que és una política d'esquerrres. O el què és similar, l'emissió de bons incrementarà la capacitat de despesa de la Generalitat, que així podrà invertir més i per tan incentivar el consum... polítiques keynesianes vaja.

3- Tan governs de dretes com d'esquerres han recorregut a l'emissió de bons per finançar-se. Tan Pujol en el passat com Mas si arriba a governar en són partidaris. També Iniciativa ho veu en bons ulls.

Vaja, doncs resulta que l'emissió de bons no és ni d'esquerres ni de dretes!!! Però m'ha interessat molt la proposta d'Iniciativa que explica Joan Herrera en el seu bloc:

volem que el Govern espanyol modifiqui els criteris d'inversió del Fons de Reserva de la Seguretat Social perquè el superàvit generat en cada comunitat autònoma sigui invertit en projectes de creació d'ocupació o de millora del model productiu mitjançant l'adquisició d'emissions de deute de cada respectiu govern autonòmic. (...) (al 2009) el 23,25% (del Fons) estava invertit en actius financers de deute públic estranger, el 76,75% restant en deute públic espanyol, i el deute de les comunitats autònomes les grans perjudicades.

Costa d'imaginar, però sembla que hi pot haver polítiques financeres d'esquerres més enllà de la Taxa Tobin i les seves variants, a les que fins i tot Zapatero dóna suport. Felicito a Iniciativa per la proposta!


Wikio

Comments for this entry

Miquel Quintana

Després de llegir aquest apunt teu haig de dir que, al meu parer, l'emissió de bons s'ha fet per manca de diners a la caixa. I com la Generalitat no és pas una empresa, no pot comptar amb els diners que procedeixin d'altres inversions, ni de les vendes, ni del mig termini, ni del que té pendent de negociar. No ven res i per tant no ingressa per cap concepte que arribi derivat de la venda.
Ara no tenen diners. Realment el dèficit, la diferència entre ingressos i despeses és negatiu. S'ha gastat més del que s'ha ingressat i, com en una família normal, han d'anar a una entitat a que els concedeixin un préstec. Però com no té confiança de pagament, no té avals externs, no li donen amb l'excepció de que pagui interessos molt elevats. Aquest agost passat van col·locar en el mercat financer 1000 milions al 5,90% (crec, ara no recordo exactament). Un interès que els apliquen a països com Perú, per exemple, qualificat amb aquest nivell.
Llavors no els ha quedat més remei que intentar fer aquesta emissió però per intentar recuperar una part del dèficit real que és molt superior.
I ara arribo a en Mas. Des del primer dia ha dit que era una solució dolenta ja que per aquestes dates de 2011, s'hauran de retornar capital + interessos. Però com del principal no hauran ingressat el total, ja que arriba minorat del 3% de les entitats financeres, suposarà que la Generalitat haurà de retornar el principal + 7,75%. Si això sumes el que ja s'ha pagat, suposa per la tresoreria i per la comptabilitat un 10,75%. I això és el que va dir en Mas, i més d'un cop.
El mal d'això està en que a més ens han enredat. Van presentar un pacte de finançament amb el govern espanyol, fruit de l'estatut discapacitat, que ara ha quedat demostrat que no era cert. Una mentida. I per tant, la previsió d'ingressos queda en l'aire mentre el nou govern no segui amb l'espanyol i deixi les xifres clares. Apa i ja està bé perquè podria haver aprofitat a fer un apunt pel meu bloc. Salut!!!

Optimista

Hola Miquel, gràcies pel comentari realment interessant. Sí, entenc el problema que dius, però a mi em continua semblant que barregem dos conceptes , el d'endeutar-se i el dels bons. Entenc que Mas no vol endeutar-se (i això es pot discutir) i que les perspectives de futur són magres, però el mecanisme del bons per tal d'aconseguir efectiu em sembla raonable. Entenc que és més car, però també entenc que s'han provat altres possibilitats i no han funcionat. Quina seria per tu l'alternativa a part de reduir despeses? Ara vaig a visitar el teu blog...

Albert B. i R.

Els bons no són de dretes ni d'esquerres, és una mesura desesperada que ha hagut d'emprendre el govern català perquè ningú en els mercats internacionals els concedia més crèdit. És una mesura de supervivència que, han dit, servirà només per a pagar les despeses corrents, tampoc seran per a dur a terme cap inversió. A més, com que saben que a la propera no sumen, doncs que el problema se'l mengi qui vingui després.
El rating català, per a posar un exemple, es troba per sota fins i tot que el del Perú. La situació és molt desesperada econòmicament. El nou fina´çament va ser una estafa. I ara ens toca pagar entre tots uns comissió del 3% als bancs. Una vergonya.

Leave your comment

 

Copyright 2010. All rights reserved.

RSS Feed. This blog is proudly powered by Blogger and uses Modern Clix, a theme by Rodrigo Galindez. Modern Clix blogger template by Introblogger.