Aquest document estadístic, que forma part del Baròmetre de la Cultura Catalana és una radiografia del consum de cultura a Catalunya en el que veiem que tan sols el 4,7% de la població no fa cap consum cultural i ens fa caure el mite de que la població catalana té un consum cultural més aviat baix. Ah, i curiosament el consum cultural és menor en els immigrants procedents de la resta de l'Estat espanyol que de l'estranger, que són els que estan incrementant de forma més acusada els últims anys.
Un altre estudi publicat rescentment (juliol 2010) titulat Cultura i Joves. Hàbits culturals i polítiques públiques trenca un altre mite i mostra que la generació dels Ni-Nis són (proporcionalment) el sector social amb més consum cultural en tots els àmbits: des del cinema, Internet i videojocs a teatre, concerts i lectura de llibres. Si ho comparem amb l'estudi realitzat el 2001, veurem a més a més, que el consum de diaris o de música ha incrementat.
Mai abans havíem consumit tanta cultura però algú podrà dir que és "de masses", és a dir, que hi ha molta quantitat però de baixa qualitat (telescombraries, etc.). Bé, jo discrepo, potser proporcionalment hi ha més cultura de baixa qualitat que abans (tot i que ni d'això n'estic segur) però en termes absoluts estic convençut que de cultura d'alta qualitat n'hi ha més que abans. Un exemple: es publiquen molts més llibres ara, i potser la mitjana no és tant bona com en algunes èpoques passades, però el total de llibres bons que es publiquen cada any és més elevat que abans. I no només això, Catalunya és actualment un clar exportador de llibres, gastronomia i teatre i passem per un moment musical boníssim, al mateix temps que estem oberts més que mai a la diversitat cultural de l'exterior.
Moltes vegades quan intentem compara la situació actual amb el passat tendim a perdre l'escala temporal i així comparem els últims 10 anys amb tota la història d'evolució de la cultura catalana. Això és equivocat i ens fa perdre de vista que vivim una nova Renaixença cultural que, naturalment, no és com la Renaixença (quanta nostàlgia) perquè juga amb les regles del segle XXI (cultura de masses, globalització, multiculturalisme, etc.) però que crec que ha portat a la cultura catalana a una situació comparable amb qualsevol altre.
Leave your comment